sábado, 8 de octubre de 2011

Ene haserrea, nagusigabekoa...

                                          HERRIKOIA

Ene haserrea falta bazaizu
alferrik dira leunak zure begiak
eta ene muxua falta bazaizu
haizeak ezpainak hostogabetzen dizkizu.

Eta ene hitza falta bazaizu
ezin duzu inolaz ere kantatu
eta ene ametsa falta bazaizu
nondik sortuko duzu esperantza…

Ene oroitzapena falta bazaizu
zertarako bakarrik paseatu…
Eta ene gorputza falta bazaizu
bilusik zoaz, zoaz…



Si mi enfado te falta
en vano son dulces tus ojos,
y si mi beso te falta
el viento los labios te deshoja.

Y si mi voz te falta
ya no tienes cómo cantar,
y si mi sueño te falta
de dónde harás brotar la esperanza…

Si mi recuerdo te falta
a qué pasear a solas…
Y si te falta mi cuerpo
estás desnudo, desnudo vas..



Si ma fureur te manque
la douceur de tes yeux est vaine
et si mon baiser te manque
le vent effeuille tes lèvres.

Et si ma voix te manque
tu ne peux chanter nullement
et si mon rêve te manque
comment feras-tu naître l’espérence?

Et si mon souvenir te manque
pourquoi te promener seul…?
Et si mon corps te manque
ton corps est nu, absolument nu…



Nagusigabeko kantu, nagusigabekoa...